El 2004, una òrfena d’uns pares víctimes de la sida, viatja a Vigo per conèixer la família paterna. La trobada li farà enfrontar el silenci, la vergonya i les versions contradictòries sobre els orígens d’una branca familiar estigmatitzada per culpa de la drogodependència i el VIH.

Simón s’inspira de nou en la seva història familiar i combina el realisme documental que caracteritzava el seu cinema amb moments poètics marcats per seqüències de tipus oníric i fabulístic.

“Aquesta és la història de tota una generació que, pel dolor i el tabú, van enterrar la memòria. Cal treure aquesta memòria a la llum, perquè va ser aquella generació que ho va capgirar tot i va canviar els valors d’una societat retrògrada i catòlica” (Carla Simón).