Torre de Vilafreser

Possiblement la torre de Vilafreser fou propietat del llinatge Vilafreser que es documenta a partir de les darreries del s. XII. El 1187 Pere de Vilafreser va fer un llegat a Santa Maria de Rocamor. El 1197 Arnau de Vilafreser va signar l’acte de fundació de la canòniga de Santa Maria d’Olives, pròxima a Sant Esteve de Guialbes i al veïnat de Viella. Els s. XIII-XV diversos membres del llinatge Vilafreser ocuparen càrrecs eclesiàstics a la seu de Girona i al monestir d’Amer. El 1455 trobem referències directes de la torre.

Torre medieval de planta pràcticament quadrada de quatre pisos i coberta a dos vessants. Té 18 m d’alçada. Fou bastida amb carreus ben tallats de sorrenca disposats en filades bastant regulars. En els seus murs és possible documentar els orificis del bastiment de l’obra defensiva. La torre té diverses espitlleres de tir, repartides entre les diferents plantes. En la cara de ponent identifiquem tres espitlleres ben agrupades. En canvi, a la cara de migdia, foren obertes a cada pis finestres de tipus medieval. Aquestes tres finestres són de llinda amb les seves impostes convexes. A llevant té lloc l’accés a la torre. La planta baixa era accessible a través d’una porta d’arc rebaixat de dovelles. En canvi, a la planta pis una porta aèria permetia l’entrada a l’interior. Aquesta segona porta és d’arc de mig punt adovellat. La porta era defensada per un matacà. En el pis superior hi ha dues obertures rectangulars en les quatre cares de la torre. A l’interior, la planta baixa mostra una coberta de volta encofrada de morter, però amb vestigis d’una volta precedent, probablement
feta de carreus de pedra. La volta actual és reforçada amb un arc central rebaixat de dovelles de pedra. Perduren diversos permòdols que sostenien l’embigat de fusta.