Torre de Briolf

L’indret de Briolf és documentat per primera vegada l’any 977 com una propietat dels comtes de Besalú. Tot i això, no ha quedat constància documental sobre l’existència d’un llinatge d’aquesta torre. El fet que estigui pràcticament adjacent a l’ermita romànica de Briolf indicaria que no era una torre aïllada. Per altra banda s’han trobat restes d’antigues estructures al voltant del mur de migdia i de ponent. El conjunt hauria funcionat com una casa forta. Segons alguns autors cal relacionar aquesta torre amb la defensa de la vall dins l’àmbit històric de la vila de Besalú. Les investigacions més recents identifiquen la torre de Briolf com un mas-torre d’època alt medieval destinat també com a l’espai d’habitacle d’una família amb divisió de funcions per pisos. Torres de característiques constructives similars a Catalunya són aquelles de La Coma i La Villa, per exemple.

La torre de Briolf, d’origen romànic, és de planta quadrada amb uns 5 m de costat i amb una alçada actual de 8 m, aproximadament. Al mur de llevant hi ha una porta quadrangular amb una peculiar llinda triangular. Aquesta tipologia de porta es repeteix a la façana de migdia, a nivell del primer pis. Resten també diverses espitlleres. A l’interior de la planta baixa els murs són de carreus força escairats, de mides compreses entre uns 20-25 cm d’altura per uns 3050 cm de llargada. S’ha perdut la part superior de l’edifici i la coberta original. A la cambra de la planta baixa un arc interior divideix la cambra en sentit nord-sud. Un segon arc interior, avui inexistent, es trobava a la primera planta, aquest darrer en sentit est-oest.

Ajuntament de Sant Miquel de Campmajor