Descripció:

Recorregut que transcorre per camins ramaders fins arribar a l’enderrocada ermita de Sant Bartomeu del Portell per continuar salvant el desnivell fins arribar a l’ermita de Sant Miquel de la Roca situada en un cingle de 170 metres sobre el riu Fluvià. Pel camí annex s’arriba a Roca caputxa i a la llera del riu Fluvià.

No s’aconsella la ruta a menors d’edat

No apta per a persones amb mobilitat reduïda

No apta per a persones amb vertigen

 

Punts d’interès:

Gaudeix d’unes vistes espectaculars des de l’ermita de Sant Miquel de la Roca

ESGLÉSIA DE SANTA EULÀLIA DE CRESPIÀ: edifici de construcció romànica dedicada a Sta. Eulàlia de Mèrida, la patrona del poble. Les primeres notícies relacionades amb Sta. Eulàlia daten del 1151. Al llarg dels segles XVI – XVIII es va reformar i es construïren dues naus laterals amb tres capelles a cada costat. També es va modificar el campanar que es va convertir en una torre de planta rectangular.

EL TÚNEL: L’any 1943 es va iniciar la construcció del túnel que havia de servir per desviar les aigües del Fluvià mentre es fessin les obres per la creació del pantà de Crespià. Tanmateix l’any 1946 s’abandonaren per raons geològiques: la permeabilitat del terreny en aquesta zona no permetia la funcionalitat de l’embassament ideat i el túnel, que havia de fer 277 m, es va deixar de perforar als 2020 m aproximadament. Des del seu abandonament l’accés al túnel és perillós per les nombroses filtracions d’aigua i el consegüent perill d’esfondrament.

ROCA CAPUTXA: és una roca alta i curiosa que per la seva forma lleugerament còncava forma una petita cova o bauma. A principis del segle XX aquest espai era freqüentat pel jovent de Crespià que solia anar-hi a jugar, a pescar o a fer-hi berenades.

ERMITA DE SANT BARTOMEU DEL PORTELL: Obra romànica avançada de finals del segle XII o XIII. A mitjans del segle XVI era en ruïnes i per aquest motiu fou reconstruïda entre els anys 1557 i 1573. L’any 1828 consta com a totalment destruïda. No conserva la coberta. Hi ha la base del mur i vestigis de la porta d’accés. També hi ha restes de dues capelles laterals al transsepte, la septentrional és la més ben preservada. Se sap que l’any 1661 un ermità en tenia cura conjuntament amb el Santuari de Sant Miquel de la Roca.

ERMITA DE SANT MIQUEL DE ROCA: santuari del segle XII i posteriors ubicat dins una bauma a una cinglera a uns 170 metres damunt del riu Fluvià. El seu oblit es produeix de manera inesperada durant els segles XVII i XVIII. Consta de dues naus separades per un arc. Als murs s’hi distingeixen diverses obertures tapiades. A l’interior s’hi conserva una cisterna de planta oval irregular. S’hi accedeix per un petit corriol i un pas condicionat amb barana. L’ermita està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local des de l’any 1989.

EL FLUVIÀ: és un riu que neix a la Garrotxa i desemboca al Golf de Roses, prop de Sant Pere Pescador. Creua la comarca del Pla de l’Estany pels municipis de Serinyà, Esponellà, Crespià i Vilademuls. El cabal és de 8 m³/s aproximadament al seu pas per Esponellà. A principis de segle XX es va projectar la construcció d’un pantà que no es va realitzar.

LA RESCLOSA: obra feta transversalment en el curs del riu Fluvià per elevar el nivell de l’aigua i derivar el corrent fora del seu llit. Té un salt d’aigua d’uns 7 m d’alçada i una longitud de 75 m.

CENTRAL DE MARTÍS: el seu ús es remunta a l’edat mitjana, quan la força de l’aigua era utilitzada per fer rodar les moles d’un molí fariner. Amb l’arribada de les noves tecnologies es va adaptar i es va utilitzar per crear energia elèctrica. Aquesta renovació la va dur a terme l’empresa Coromina l’any 1910.