És una església i santuari entre els municipis de Sant Ferriol (Garrotxa) i Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany) que pertany a la parròquia de Sant Andreu del Torn. La tradició situa la fundació de la primera ermita l’any 780.
Durant la Guerra Civil espanyola el santuari va patir la destrucció revolucionària dels primers mesos de la guerra. Les instal·lacions van abandonar la funció escolar i eclesiàstica que havien tingut fins aquell moment i s’hi va establir una presó, dirigida per Anastásio Sánchez Monroy, que l’any 1939 es va omplir de gent vinculada a la Falange Española. Uns 50 homes van ser afusellats a l’exterior del recinte el 30 de gener de 1939, entre ells Robert Bassa i Figa i Joaquim Guiu i Bonastre. Dos d’ells van poder escapar de l’assassinat massiu fugint pel bosc: Jesús Pascual Aguilar i Rafael Sánchez Mazas, fundador de la Falange. Quan el 8 de febrer de 1939 les tropes franquistes van arribar al santuari hi havia tancades més de 200 dones i 148 homes. Hi havia encara 18 soldats republicans que vans ser abatuts a trets i enterrats en làpides sense identificar.
