L’escassetat de pergamins i, en conseqüència, el seu preu elevat, va provocar la creixent demanda de paper durant l’edat mitjana. A Banyoles, els primers molins paperers es documenten al segle XIV, si bé és sobretot a partir del segle XVII quan aquesta indústria pren força a la vila.
La presència del rec Major va motivar que en aquest solar s’hi construís, l’any 1790, un petit molí paperer que pocs anys després va passar a mans d’una família d’adroguers i negociants, els Forgas. Al llarg del segle XIX s’hi va fabricar paper d’estrassa, paper blanc i paper de fumar. El negoci devia funcionar prou bé perquè, de la mà d’uns nous propietaris, es va bastir un edifici de grans dimensions, que ja comptava amb una màquina industrial de fabricació de fulls. Tanmateix, abans de la Guerra Civil la producció es va traslladar a Besalú i la fàbrica fou abandonada.
L’activitat no es va reprendre fins el 1940, ara amb la fabricació de cartró. Amb el temps, la compra de maquinària moderna va permetre substituir molts dels antics processos manuals. Durant els anys setanta la fàbrica fou adquirida per un empresari barceloní, que l’acabaria tancant poc després. L’edifici fou enderrocat a la darreria del segle XX.