Durant l’edat mitjana Banyoles era coneguda per la qualitat dels seus draps de llana, que s’exportaven arreu del Mediterrani. Un dels principals passos en l’elaboració dels draps era el batanat, que servia per desengreixar, regularitzar i endurir els teixits. Aquest procés es portava a terme en els molins drapers, on la força de l’aigua feia girar una roda hidràulica que movia el batà, una màquina formada per dues grans maces de fusta que colpejaven alternativament els draps.
El molí dels Paraires, amb un salt d’aigua de 4 metres, apareix documentat per primera vegada al segle XIV. L’any 1685 pertanyia a la Confraria dels Paraires, gremi dedicat a la indústria llanera. A partir del segle XVIII, la introducció de nova maquinària i de nous materials, com el cotó o la seda, va provocar una progressiva davallada de la demanda de draps. Finalment, a mitjan segle XIX, la confraria es va acabar dissolent. Des d’aleshores, i fins al seu abandonament, el salt d’aigua del molí fou aprofitat per diversos negocis, des d’un molí fariner fins a una fàbrica de fideus.
Els paraires eren els encarregats de gestionar tot el procés d’elaboració d’un teixit, des de la compra de la llana fins a l’obtenció del producte final. Es tractava d’una cadena llarga i complexa, que incloïa diverses tasques especialitzades com el filat, el teixit i el tenyit. Sovint els paraires s’agrupaven en gremis o confraries que vetllaven per mantenir el monopoli de la indústria tèxtil a la ciutat.
