La Torre de Calç

Cal buscar l’origen de la torre de Calç amb les cases fortes o sales catalanes. Era un mas
fortificat unit a l’església de Sant Maurici de Calç. Aquesta característica es repeteix en altres
indrets de la comarca com a Sant Vicenç de Camós o a Briolf. L’any 1017 trobem documentat
l’indret com a “villa calvis”. Els senyors de la torre sempre foren de la baixa noblesa i entre
altres destaquen els següents: 1156, Bernat de Sant Maurici; 1180, Berenguer de Sant Maurici;
1198, Berenguer de Calvis; 1321, Pere de Calç; 1362, Bernat Desllor; 1403, Pere Sa Calma;
1450, Dalmau Samasó; 1454, Joan Mercadal i 1513, Andreu Desprat. El 1693 la torre es ven a
la família Campolier de Miànigues, actual propietària. La torre s’hauria vist ampliada i convertida
en un mas, que per l’estil de les obertures es podria datar als s. XVII-XVIII.

A l’antiga torre de planta quadrangular s’hi haurien anat annexant cossos constructius que
han format l’actual fisonomia del mas torre. La torre està formada per planta baixa i dos pisos
bastida amb carreus irregulars. La porta d’accés, actualment a l’interior del mas, és d’arc de
mig punt amb dovelles. A l’interior encara es conserva l’antiga estança que segons la tradició
popular hauria estat la presó. El mas d’estructura rectangular, amb planta baixa i pis, té la
façana principal orientada a llevant. La porta d’entrada de grans dimensions és amb dintell
de pedra de tres peces, els carreus són bisellats. La resta d’obertures són quadrangulars amb
la llinda monolítica i ampit a les finestres. La majoria de finestres són fetes amb carreus
bisellats.