La darrera indústria que aprofitava l’aigua del rec Major era la Farga d’Aram, construïda el 1685 pel Consell o Universitat de Banyoles. Inicialment l’edifici era força modest i disposava d’un únic martinet. A inicis del segle XVIII la farga es privatitzà i s’amplià: una gran bassa exterior permetia acumular l’aigua del rec, que després era conduïda a les rodes hidràuliques. Aquestes feien moure els martinets, localitzats a la planta baixa de l’edifici, on també hi havia els forns de fosa i el magatzem de carbó. El pis superior era la residència del fargaire. En el moment de màxima activitat, en ple segle XVIII, la farga va arribar a produir 20.000 kg de coure obrat a l’any. S’hi fabricaven olles, perols i calderes, a banda d’altres atuells i utensilis. També s’hi treballava el ferro.
Al segle XIX la farga catalana va entrar en crisi, tant per la competència estrangera com per l’encariment del carbó vegetal a causa de l’esgotament dels boscos. Finalment, el 1897, l’edifici va ser reconvertit en una fàbrica paperera que produïa paper de fumar blanc i marró. Tanmateix, l’activitat de la farga no va aturar-se mai del tot i va seguir produint coure i obrant aram fins al tancament definitiu del negoci, l’any 1955.
