Hospital i capella de Santa Llúcia

Aquest hospital és documentat des de l’any 1208. Tot i que J. Busquets Mensa data la construcció de la capella al segle XVIII, per l’any gravat a la porta adovellada, el tema iconogràfic de la clau de la volta i les
seves característiques constructives fan suposar un origen més antic. L’hospital fou reformat durant la segona meitat del segle XVIII. L’any 1844 fou desamortitzat com altres propietats religioses de la comarca. A partir de l’any 1780 fou establert que l’hospital havia de ser administrat pel rector, un pagès i un menestral. Els segles XVIII-XIX les famílies més poderoses de Crespià hi figuren sovint en la seva administració: els Porcioles, Llavanera o bé els Ordis i Piferrer.

Edifici de planta rectangular a dos vessants i tres pisos que ha estat objecte de reformes. A l’angle nord-oriental hi ha la capella gòtica de Santa Llúcia de l’antic Hospital de Pobres. Aquesta correspon a la part més antiga de l’edifici. La façana de la capella mostra una porta forana de dovelles de pedra calcària grisa. Al centre té l’any gravat “1626”. A cada costat de la porta s’obren dues finestres rectangulars amb llinda i reixa de ferro forjat. Damunt es troba el campanar d’espadanya d’obra de rajol. A l’interior, la capella mostra planta quadrada i coberta amb volta de creueria. Les nervadures ogivals arrenquen des dels culs de llàntia decorats amb franges motllurades. Al centre de la clau de volta trobem la figuració en relleu de la Verge “dolorosa” amb el Nen Jesús. A la dreta de la porta es troba la pica baptismal encastada a la paret. El paviment és fet de rajoles quadrades que formen motius geomètrics romboïdals. La resta de l’edifici es mostra constructivament adossat a la capella de Santa Llúcia. Destaca el seu frontó triangular amb cornisa d’obra de totxo. Les obertures actuals són d’obra de maó amb carreus de pedra reaprofitats.