Font de les Ànimes

La font de les Ànimes, coneguda i venerada en temps passats a Banyoles va caure en l’oblit fins a l’any 1983, quan fou redescoberta sota el nivell del c. Sant Martirià. La data gravada de 1800 podria correspondre a l’any de construcció o reforma de la deu. Per contra, A.M. Rigau identificà la data com la finalització de les obres de reparació de la “mina” de la Rajoleria (1799-1800). La curiosa toponímia de la font de les Ànimes deu el seu nom a l’antic cementiri de Banyoles que es trobava fora muralles, a l’actual emplaçament de l’escorxador, l’anomenat “cementiri vell”. Davant de la font s’hi trobava el mateix portal d’entrada del cementiri. Era costum popular després d’enterrar els difunts, aturar-se a la font a berenar.

Font encarada vers el c. Sant Martirià a un nivell més baix de l’actual carrer i accessible gràcies a una escala. L’escala de pedra d’obra recent permet arribar fins a una terrassa inferior delimitada per bancs de pedra de travertí i enllosat del mateix material. El cos central té una coberta a dues aigües. Al bell mig del frontal de la font es troba un antic escut de Banyoles amb les quatre barres gravades en un bloc de pedra sorrenca. Dessota hi ha la data de 1800. Una pica rectangular al fons de la font recull l’aigua de l’aixeta moderna.