La conca lacustre és un fenomen viu que al llarg dels anys ha donat lloc a la formació de diferents estanys i estanyols.
El més gran i proper de tots és l’estanyol del Vilar, i al costat hi té la Font del Vilar.
L’últim gran estanyol que s’ha format és l’estanyol Nou, amb l’aigua amb una coloració verdosa i lleugerament eutròfic. L’estanyol de Can Sisó és conegut també com l’estanyol Vermell per les variacions estacionals del color de les seves aigües que s’associen a l’alternança de comunitats bacterianes en superfície.
L’estanyol de la Cendra es va formar per un enfonsament càrstic. Rep el seu nom pel fet que la seva aigua té un aspecte cendrós a causa del xalió (pissarrí) que hi ha al fons i que queda en suspensió per l’entrada subterrània d’aigua.
L’estanyol petit d’en Montalt és un estanyol circular petit d’entre 4 i 5 metres de diàmetre amb una passera de fusta. A escassos metres hi ha l’estanyol gran d’en Montalt amb aigües tranquil·les de tons turquesa, blau clar i grisosos.
També hi ha l’estanyol de n’Ordis o de Cutzac.
