Estanyol de Can Cisó o Vermell

Una de les zones amb més diversitat d’estanyols és la zona de la riera Castellana o de Can Cisó. En aquest espai hi trobem l’estanyol Nou de Can Cisó, l’estanyol vermell i el brollador de la riera Castellana.

De l’estanyol Nou o de Can Silet en podem dir que és l’últim gran estanyol que s’ha format a la zona lacustre. Fa uns 40 metres de diàmetre i 7 de fondària. Es va formar enmig d’una plantació de pollancres i els propietaris van intentar reomplir-lo amb runes sense èxit. Actualment es propietat de l’Ajuntament de Banyoles, tant l’aigua (per efecte del Bé Comunal de Banyoles i el registre de la propietat de l’Estany) com el seu voltant (comprat als anys 90), tot i trobar-se en el municipi de Porqueres. La seva coloració és verdosa i és un estanyol lleugerament eutròfic. Presenta un cinyell de vegetació helofítica de canyís molt densa i un conjunt d’arbres de ribera al seu voltant.

L’estanyol d’en Cisó, també anomenat estanyol vermell de Can Cisó per les variacions estacionals del color de les seves aigües que s’associen a l’alternança de comunitats bacterianes en superfície. Al llarg de l’any canvia de color, degut a la presència de bacteris que utilitzant el sulfat dissolt en l’aigua per als seus processos vitals son els que li fan agafar una tonalitat vermellosa (bacteris vermells del sofre). L’acumulació de sulfhídric fa que aquest arribi a la superfície, per la qual cosa no hi ha oxigen a l’aigua no pot ser colonitzat per animals, però si per bacteris que aprofiten la llum (bacteris fotosintètics que donen coloracions porpres, rosades, verdes o marrons molt intenses). Aquestes comunitats bacterianes, i aquests ecosistemes són d’un gran interès doncs són una mostra de les comunitats d’organismes vius que habitaven el planeta Terra quan l’atmosfera no tenia oxigen. Malauradament actualment l’estanyol ja no assoleix la coloració vermella a la superfície, sinó que els bacteris es queden a més fondària. Va patir diversos enfonsaments l’any 1982 i 1986, que van compactar el fons de l’estanyol i als anys 90, l’acció negligent d’un pagès que va utilitzar l’aigua de l’estanyol per regar, va provocar un nou enfonsament de les vores de l’estanyol. Des de llavors l’estanyol no s’ha tornat a veure de color vermell intens, només es poden apreciar lleugeres tonalitats rogenques a l’aigua.