Estany de Banyoles

L’Estany de Banyoles representa la massa d’aigua continental més gran de Catalunya, amb un gran valor paisatgístic i mostra d’identitat col·lectiva.

L’Estany administrativament està compartit entre dos municipis gironins dins la comarca del Pla de l’Estany, el de Banyoles que engloba l’Estany i tots els estanyols, i tota la riba est, des del nord al sud, i el de Porqueres que representa els terrenys que embolcallen l’Estany i el municipi de Banyoles, especialment per la banda oest.

És el segon llac natural més extens de la península Ibèrica, després del de Sanabria (Zamora), que és d’origen glacial. L’Estany és un llac d’origen tectònic i càrstic, a nivell científic definit com un poliè format de la unió de diverses dolines produïdes per la dissolució de les capes de guix subterrànies i el posterior enfonsament de la superfície. Les aigües que alimenten l’Estany de forma subterrània provenen de l’Alta Garrotxa a 20 km de distància al nord.

L’Estany però no és rellevant només per el seu valor hidrogeològic, sinó que com a element identificador s’ha convertit en un fenomen social i cultural. L’Estany ha estat font d’inspiració d’escriptors, poetes i pintors, el seu paisatge ha estat reconegut com a singular, i ha inspirat moltes llegendes i històries (la llegenda del Drac de Banyoles, les Goges de les Estunes, la llegenda d’en Morgat, el Castell enfonsat, etc.). A les seves ribes es concentren restes de jaciments arqueològics, com el poblat neolític de la Draga, o l’Ibèric del Castell de Porqueres, i en el seu moment va ser utilitzat com a font de recursos, tant la pesca per a l’alimentació, com la recollida de vegetació (vímets, etc.) utilitzats per a la manufactura d’estris d’ús quotidià.