Església de Santa Maria d’Orfes

La primera referència documentada de l’església de Santa Maria d’Orfes data de l’any 1146. El 1155 la trobem referenciada amb la grafia “Santa Maria de Orphanis”. La parròquia forma part de l’ardiaconat de Besalú fins al s. XVIII. Tipològicament és semblant a l’església del monestir de Sant Esteve de Banyoles o l’església parroquial de Sant Julià de Galliners.

Església d’estil barroc, de planta rectangular, amb capelles obertes als murs laterals i absis poligonal. Adossada a la façana, hi ha la torre campanar de planta quadrangular acabada amb una balustrada de pedra. A la façana principal destaca la porta d’entrada rectangular amb pilastres estriades. Corona la porta un frontó partit, on es sobreposa una fornícula, sense imatge, amb un altre frontó més petit amb cartel·la (“1765”) i petxina en relleu. Sobre l’eix de la porta hi ha un rosetó. Destaca en un dels angles del teulat una antiga gàrgola. A la façana queden restes de l’antic arrebossat on hi ha un esgrafiat imitant carreus. L’interior està cobert amb volta de canó amb llunetes i arcs torals. A cada costat de la nau hi ha capelles laterals precedides d’un arc de mig punt. A la part superior es troba una tribuna. La sagristia està coberta amb volta d’aresta i arcs torals.