Església de Santa Maria d’Olives

En el lloc existia una antiga església i l’any 1197 es transforma en un priorat de canonges agustinians. Aquesta comunitat era reduïda. Durant el s. XV es té constància de l’existència de dos altars, l’altar major de Santa Maria i un altar dedicat a “Sant Jaume el Major”. A finals d’aquest mateix segle els priors no hi residien. L’any 1592 fou secularitzada com les altres canòniques agustinianes existents a Catalunya. El 1606 l’església va tornar a dependre de la seu de Girona. El s. XVIII el temple va ser molt transformat. Les obres són d’estil barroc i li van donar l’aspecte que té actualment. L’església de Santa Maria d’Olives tenia un retaule dedicat a Santa Úrsula (1520-1525), dividit en onze quadres, i, a la taula central, hi havia la imatge de la santa. El 1936 es va destruir el retaule però se’n va conservar la taula central amb la imatge de Santa Úrsula.

L’església de Santa Maria, orientada a llevant, és de planta rectangular coberta amb un teulat a dos vessants i amb un absis semioctogonal. Al costat de tramuntana hi ha l’antiga rectoria, abans priorat. Al costat nord hi ha la sagristia. Els carreus de l’obra són de pedra irregular. Damunt la nau hi ha un terrabastall. S’entra a l’església a través d’una porta lateral de dintell arquejat. A l’interior al mur de ponent es pot veure l’antiga porta d’accés a la rectoria; encara s’entreveuen les restes de l’arc rebaixat. A cada costat de la nau hi ha una petita capella lateral precedida d’un arc de mig punt motllurat. La nau és amb volta de canó amb llunetes, i l’absis també mostra una coberta de llunetes i nervis motllurats que acaben amb una clau de volta figurada. Destaca una imposta motllurada dessota la volta de canó. Al mur de ponent es conserva una interessant pica baptismal romànica amb les figures esculpides en relleu d’un orant amb els braços alçats i de dos caps. Possiblement pertanyia a la primitiva església romànica. També es pot veure una urna sepulcral de l’any 1297 del senyor i batlle de la torre de Monell. A l’altar destaca una escultura gòtica de marbre d’un àngel (s. XIV).