Façana. El segle XII ja hi havia una església que era la d’un priorat de canonges augustinians fundat el 1197 amb el consentiment del bisbe de Girona, Gausfred de Medinyà. La comunitat de canonges era reduïda i les possessions es limitaven a finques de la immediata rodalia i d’algun punt una mica més apartat. Amb la pesta bubònica de l’any 1348 van morir tots els membres de la comunitat llevat d’un. El 1592 el papa Climent VIII va secularitzar el monestir, que el 1606 passà a dependre de la canònica de la Seu gironina. Després de moltes vicissituds, l’església va ser reparada l’any 1669, i reedificada en estil barroc i sense detalls ornamentals la primera meitat del segle XVIII (1726 – 1732). L’any 1835, en virtut de la llei de desamortització, les seves propietats foren expropiades i subhastades per l’Estat.
Porta tapiada. Els murs més antics són el de tramuntana i de ponent que semblen una pervivència de la primitiva església romànica. En el mur de ponent hi ha una porta tapiada d’arc simple, visible, en part, a l’interior. Potser correspon a una construcció del segle XII o anterior.
Interior. L’actual edifici correspon a la mateixa època que la façana: primera meitat del segle XVIII. No ofereix un interès arquitectònic especial. La primera restauració es va realitzar l’any 1966, essent rector Mn. Martí Vergés. La segona restauració és de l’agost-setembre de l’any 1994: per suggeriment dels fidels del poble i amb la seva prestació voluntària es va treure l’argamassa de les parets de la nau, es va millorar l’aspecte del presbiteri i es va pintar el sostre. El Bisbat es va fer càrrec de la instal.lació de l’aigua al cementiri i a la sagristia.
Urna Sepulcral. En el mateix pany de paret hi ha l’urna sepulcral de P. R., batlle de Vilademuls, senyor de la torre de Monell. Conté una inscripció que diu: “HIC IACET P( )R BAJULUS VILLEMULORUM BONE MEMORIE CONDAM: QUI OBIIT ANNO DNI M CCXC VII DIE IN TITULATA XI KLS AUGUSTI CUIUS ANIMA REQUIESCAT IN PACE. PATER NOSTER”. Que traduït diu així: “Aquí descansa P( )R Batlle de Vilademuls de bon record en el seu temps, el qual va morir l’any del Senyor 1297, el dia anomenat 22 de juliol, l’ànima del qual descansi en pau: Pare nostre.” Hi ha un escut a cada costat que corresponen a la família de Monell de Vilademuls.
