Església de Santa Maria de Vilamarí

No es té constància de la data exacta de consagració d’aquest temple. L’església apareix esmentada el 30 de setembre del 1269 en relació amb la venda feta per Ermessenda de Vilamarí a Berenguer de Pujals d’un cens que percebia en el lloc anomenat “Coma de Guilla” de la parròquia de Santa Maria de Vilamarí. El s. XIII és citada en les “Rationes decimarum” i en el Llibre verd de la seu de Girona de l’any 1362. El s. XIV tenia 3 clergues i un altar dedicat a Santa Maria. L’església fou reconstruïda el s. XVII reaprofità l’estructura del temple romànic. El 1689 fou beneïda. En la segona meitat del s. XVIII fou construïda una nova sagristia i finalitzada la portalada d’estil neoclàssic.

Església d’origen romànic d’una sola nau, coberta de volta amb llunetes i absis semicircular de grans dimensions. La nau és sobrealçada amb un alt terrabastall i consta de capelles laterals i sagristia afegida. La façana principal conserva restes de l’obra romànica, el parament de carreus, part del finestral de doble esqueixada amb doble solc de mitjacanya i arc de dovelles ben tallades. La portalada i la rosassa són d’estil neoclàssic. És feta de pedra calcària grisa amb llinda de tres peces. Damunt hi ha un nínxol de petxina amb l’any gravat (“1787”). A la nau de migdia ha perdurat l’arquivolta i les impostes de la portalada romànica. L’arquivolta és prominent de secció de pla i cavet i està decorada a base de relleus en forma de boles o semiesferes. El terrabastall té espitlleres. El ràfec del teulat és pintat amb blanc i vermell amb símbols decoratius o bé en algun cas protectius. El fris arrebossat conté una interessant inscripció pintada, en part llegible. La torre campanar de planta quadrada té tres pisos d’alçada i coberta a quatre vessants. La base és d’obra romànica i feta de carreus ben tallats. A l’interior conserva les voltes de cada pis. La nau a l’interior és d’estil neoclàssic. La volta de llunetes arrenca des d’un llarg fris corredís motllurat.