Església de Santa Maria de Porqueres

L’església en època medieval apareix referida amb diferents topònims: “Santa Maria de Porcheriis”, “Sanctae Mariae”. Existeixen referències documentals de Santa Maria de Porqueres des de l’any 906. L’església actual de Santa Maria fou consagrada el 5 d’abril de 1182 pel bisbe de Girona Ramon Orusall (o Urusall). En l’acta de dedicació s’anomenen diversos llocs, masos i esglésies del terme parroquial. En un document de 1210 l’església de Santa Maria es declara lliure de la jurisdicció del senyor del castell de Porqueres. A les darreries del s. XV es coneix un detallat inventari de les peces litúrgiques de l’església. El 1786 fou aixecat el campanar rectangular de la façana damunt del campanar primitiu d’espadanya. Pocs anys després, el 1797 fou encarregat un retaule d’estil barroc per a l’altar major a l’escultor gironí Pere Dilmer, el qual no s’ha conservat.

Església romànica d’una nau, absis semicircular allargat i coberta de volta de canó d’un alt
refinament arquitectònic. La portalada projectada és composta per tres arcs de ferradura en
degradació i una cornisa volada sostinguda per mènsules motllurades. La imposta de l’arc
exterior és decorada amb motius en relleu en ziga-zaga. Els dos arcs interiors descansen
damunt columnes llises rematades per capitells profusament decorats amb motius vegetals
i de bestiari. La porta és d’arc de mig punt i conté un fris de medallons figuratius. El campanar
del s. XVIII en origen era de planta quadrada. Darrere es conserva sencera l’espadanya romànica.
La nau té la volta de canó, encara que en bona part reconstruïda el s. XX. En l’arrencament de
la volta hi ha la imposta convexa. Simètriques, a banda i banda de la nau, foren disposades
quatre finestres de doble esqueixada amb arc adovellat. En els murs laterals s’observen
diferències de parament en la mida dels carreus de travertí de les Estunes. El presbiteri és
separat per l’arc triomfal, que en origen era de ferradura. És suportat per dues columnes de
sorrenca amb capitells esculpits amb figures d’atlans i fullatges de tradició moresca, mentre
que a les impostes hi ha figuracions de Crist i de la Mare de Déu. L’absis és trilobulat amb tres
absidioles de planta semicircular amb volta de quart d’esfera.