Església de Santa Llogaia de Parets d’Empordà

El lloc de Parets apareix documentalment per primera vegada en el precepte del rei Odó l’any 889. La grafia utilitzada és “Parietes”. En el testament del clergue Adalbert, del 29 de setembre del 958, deixa al seu germà Sunifred la “domus Sancte Leocadie”. Cal recordar que Adalbert fou un dels protagonistes de la revolta d’un sector de la noblesa contra el comtat de Besalú. La primitiva església romànica fou destruïda per les tropes franceses. La reconstrucció de l’església es realitza durant els s. XVIII i XIX, en la qual es capgira l’orientació.

Església de planta rectangular amb absis poligonal a llevant. A la façana principal hi ha la porta d’entrada d’una gran senzillesa; és de forma rectangular amb llinda monolítica i carreus de descàrrega bisellats. En el mateix eix de simetria hi ha un petit rosetó. A l’angle sud-est de la façana principal sobresurt el campanar de forma quadrangular amb una finestra d’arc de mig punt a cada costat i coronat per un cos piramidal. Al mur de migdia hi ha adossat el petit cementiri. Del mur de tramuntana sobresurt la capella lateral. Els murs són de maçoneria amb còdols de rius. L’interior de l’església és d’estil neoclàssic. Als peus de l’església hi ha el cor i s’obren petites capelles amb arcs de mig punt als murs laterals. Destaca la “capella fonda” al mur de l’epístola. L’església està coberta amb volta de canó amb llunetes; reforça la volta tres arcs torals. Tot plegat descansa sobre la imposta motllurada que recorre al llarg de la nau.