Església de Sant Sadurní de Vilafreser

A mitjan s. XI tenim referència de l’església de Sant Sadurní de Vilafreser. El 1175 se sap que un tal Guillem era domer de “sancti Saturnini de Villafredaria”. El 1359 en el cens ordenat pel rei Pere III el Cerimoniós apareix la parròquia de Vilafreser amb tres focs aloers i 17 d’església. Se sap que el 1656 era rector de la parròquia de Vilafreser el Rev. Joan Prim, que participà en la processó de rogatives a l’estany de Banyoles amb motiu d’una espantosa sequera. El 1795 Mn. Salvador Vidal, rector de Vilafreser, ens descriu que la rectoria de Vilafreser fou cremada la nit del 20 a 21 de novembre de 1794.

Església d’origen romànic d’una sola nau, coberta de volta apuntada amb llunetes i capçalera pentagonal. La torre campanar es troba en la banda de ponent i té coberta piramidal. La portalada lateral, a migdia, és d’obra romànica. Té arc de mig punt de dovelles resseguit per guardapols. En la façana sud sobresurten alguns contraforts laterals que contraresten els arcs ogivals de la nau. A tocar la portalada es conserva un interessant arc apuntat de dovelles amb impostes motllurades. A l’interior, la nau mostra un cor elevat i capelles laterals amb volta de creueria a tramuntana. La capçalera barroca és de cinc costats amb volta lobulada. Els arcs torals de la nau són ogivals amb dovelles ben tallades i bisellades. Els arcs es sustenten damunt pilastres motllurades amb capitells.