Església de Sant Romà de Miànigues

El primer document referent a l’existència de l’església és del 957; és un document on el bisbe de Girona cedeix al monestir de Banyoles diferents propietats entre altres una església a Miànigues. Tot i que en origen seria d’època romànica (s. XII), l’església fou molt reformada al s. XVIII i l’actual configuració és barroca. La portalada és de l’any 1783 i el campanar fou reconstruït al segon terç del s. XX.

Església d’una sola nau capçada en absis de planta pentagonal. Queda orientada a llevant, amb el teulat cobert a dos vessants i un campanar de planta quadrada amb cornisa i merlets. Els carreus són de pedra irregular exceptuant els cantoners. Sota el ràfec de la coberta es pot veure una cornisa motllurada. La façana principal té una portalada amb dintell i brancals motllurats de pedra calcària grisa. Al damunt de la llinda es troba una fornícula amb petxina actualment buida. La data de 1783 corona la fornícula junt amb una creu en relleu. Al centre hi ha un rosetó. La façana s’acaba amb un ràfec ornamental amb formes curvilínies. A l’interior l’església és coberta amb volta de canó amb llunetes. La línia d’imposta mostra una cornisa motllurada. A banda hi banda de la nau s’obren un seguit de capelles laterals amb arcs de punt rodó sobre impostes motllurades.