Juïgues és Púnic, topònim alt-medieval d’aquestes comarques, que indica un establiment de població jueva i que també va unit a unes notícies històriques concretes sobre aquesta comunitat. Hi habitaven 25 families. L’any 888 el comte Dela de Girona les va traslladar a la capital segurament amb la intenció de vitalitzar l’activitat artesana i comercial de la ciutat i va adquirir la finca de Juïgues, la qual, l’any 957, va passar en possessió del monestir de Ripoll. En aquesta època fou fundada, segurament pels monjos de Ripoll, l’església preromànica que actualment hi ha en aquest lloc.
Mur oriental. L’església té forma trapezoïdal i interiorment amida 3’83 metres d’amplada a l’extrem de llevant i 3’28 a l’extrem de ponent, i és consegrada. S’hi feren profundes reformes en època, més recent, creiem que en el segle XVIII: es va pujar aproximadament 1,70 metres el sòl interior com ho demostren el baix nivell en què es troba la primitiva cornisa del mur septentrional que assenyala el punt d’arrencada de l’antiga volta, desepareguda, i el nivell més baix on comencen el murs exteriors, també es van fer nous l’absis carrat i no semicircular, el campanar, la paret del sud i el taulat de dues pendents, que no descansa sobre la volta, sinó sobre cairats, canyes i guix, ara mig enfonsat; les teules del ràfec són grosses i tenen decoració popular amb pintura vermella sobre fons blanc, molt pròpia dels segles XVII i XVIII.
