Església de Sant Miquel de Campmajor

Descripció

Els orígens de l’església de Sant Miquel de Campmajor s’han de relacionar amb la història del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Aquesta va nèixer com a filial del monestir. Malgrat aquests orígens, el 1144 ja surt citada com a parròquia. L’any 1115, en un document signat pels germans Berenguer i Ramon Arnau de Vilademuls, surt documentat “Santci Michaelis de Miliariis”, i se situa l’església al terme de Mieres. L’antic temple romànic pateix una radical transformació al segle XVIII: s’alça la nau i l’absis central, es construeixen dues naus laterals, el campanar i la nova façana.

L’església té planta basilical formada per tres naus i una capçalera amb tres absis a llevant. La façana principal és d’estil barroc, fruit de les reformes del segle XVIII. Està formada per una porta quadrangular decorada amb motullures, al centre de la qual hi ha un cap alat molt esquemàtic. Corona la porta una garlanda amb una inscripció (1736) i una fornícula amb la figura de l’arcàngel sant Miquel vencent el diable. En el mateix eix de simetria destaca un petit rosetó. A migdia piramidal. A llevant destaca la capçalera formada per un absis central i dues absidioles. L’absis central està sobrealçat, l’absidiola de migdia és una reconstrucció i l’absidiola de tramuntaa està refeta. El conjunts dels absis presenten una cornisa decorada amb arquacions llombardes i lesenes. La nau principal, de tres trams, està coberta amb volta de canó i llunetes reforçada per tres arcs formers. Sota la volta una cornisa motllurada. Les naus laterals estan cobertes amb volta de creueria.