Església de Sant Martí d’Ollers

El primer document que ens parla de la “villa de Ollers” data de l’any 1017. El lloc era propietat del monestir de Banyoles i l’església no surt referenciada. La primera referència documental de l’església data de l’any 1049, “Sancti Martini de Olers”. El 1272 Dalmau de Rocabertí, senyor de Vilademuls, rebia els delmes d’Ollers; el 1329 els rebia Huguet d’Espasens, i el 1703 el marquès del castell de dos Rius. El 1363 la parròquia d’Ollers estava servida per dos clergues, un sagristà curat i un domer. En aquesta mateixa data hi ha un incendi a l’església i desapareixen tots els llibres i imatges religioses. De la història d’aquesta església cal destacar l’estada de Mn. Baldiri Reixach durant els anys 1730 a 1781. En aquesta època es fan les principals reformes de l’església i se li dóna l’aspecte actual.

L’església de Sant Martí d’Ollers ha sofert moltes modificacions i ampliacions al llarg de la seva història. És de petites dimensions amb una sola nau de planta rectangular i absis semicircular. Al mur de migdia es troba l’actual porta d’entrada, quadrangular amb llinda monolítica de pedra calcària. Sobre la llinda hi ha un mosaic amb la figura de Sant Narcís (“1754”). La porta conserva restes del forrellat de forja d’estil romànic. A l’exterior de l’absis s’observen les diverses èpoques de construcció, de les quals destaca l’ampliació en alçada. Resten encara dues lesenes d’estil romànic, de la primera època de construcció. El campanar, adossat al mur de ponent, és de planta quadrangular amb una obertura d’arc de punt rodó a cada costat i cobert amb un cos piramidal amb merlets a la cornisa. Adossat al campanar hi ha un altre cos constructiu de planta rectangular identificable com les restes d’una fortificació medieval. Aquesta construcció feta de carreus presenta dues espitlleres i una porta d’arc rebaixat. A l’interior, la nau de l’església està coberta amb volta de canó reforçada per un arc toral. Al costat de ponent es conserva una porta d’arc de mig punt que possiblement fou la primitiva porta de l’església.