Església de Sant Martí de Campmajor / Santa Quitèria de Campmajor

Descripció

Malgrat que no han arribat restes de la primitiva església de Sant Martí de Campmajor, els documents ens confirmen la seva existència ja al segle IX. Fou construïda per ordre de l’abat Elies del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Alguns autors han concretat com a data de construcció el 844. D’aquesta primera construcció no en queden restes. En canvi, s’ha conservat l’absis, un pany de paret, la portalada i part del campanar de l’antiga església romànica del segle XI. A finals del segle XI i el XII l’església pertanyia al monestir de Banyoles. El 1512 el bisbe Pere Boïl dóna llicència a Joan Coma per a la construcció d’un altar dedicat a Santa Quitèria. L’aspecte actual de l’església es deu a una important reforma del segle XVIII. En aquestes reformes s’amplia de forma espectacular l’alçada de la nau. La nau també es gira i es construeix l’altar a ponent; es conserva l’antic altar romànic i se li dóna la funció de cor. La reforma, però, no es va dur a terme del tot, l’absis romànic fou respectat. A principis del segle XVIII va deixar de ser parròquia independent i passa a ser sufragània de l’església de Sant Miquel de Campmajor.

L’església original, de dimensions petites i d’estil romànic, ha sofert diverses transformacions; en destaca l’ampliació barroca que va canviar totalment la seva fisonomia i orientació. L’església és de planta única amb absis adossat a ponent, fruit d’aquesta ampliació. L’actual porta d’entrada és a migdia, i en destaca la gran torre campanar de planta quadrada amb un antic rellotge de sol. En el campanar hi destaquen dues antigues obertures d’arc de mig punt adovellades, avui tapiades. L’antiga porta romànica de la nau de migdia està actualment mig amagada per construccions posteriors. És una porta d’arc de mig punt amb dovelles. A llevant s’ha conservat l’antic absis romànic, sense decoració, que actualment fa les funcions de cor. La nau està coberta amb volta de canó amb llunetes i reforçada per un arc former. L’absis, adossat a ponent, és poligonal, a partir del qual s’accedeix a dues dependències, un petit magatzem i la sagristia.