Església de Sant Julià de Galliners

L’església de Sant Julià de Galliners (“Sancti Julianii de Gallinariis”) és documentada per primera vegada el 1202, tot i que existeixen vestigis arquitectònics més antics, possiblement d’època preromànica. El s. XIII apareix citada diverses vegades en la “Rationes decimarum”. El 1227 en percebien el seu delme els vescomtes de Rocabertí, senyors de Vilademuls. El 1320 l’església de Sant Julià va segregar-se de la parròquia de Parets d’Empordà, de la qual depenia. El s. XVIII fou reformada la nau, la capçalera i el campanar. Són nombroses les inscripcions gravades que recorden l’obra. El 1936 foren destruïts els altars barrocs setcentistes. El 1981 un llamp va destruir elements de la façana i part del campanar.

Església d’estil barroc d’una sola nau amb capelles laterals, capçalera pentagonal i volta de llunetes. La façana a llevant té frontó ondulat, rosassa central i portalada de llinda d’ordre clàssic, feta de carreus de calcària grisa. A banda i banda de la portalada sobresurten dues pilastres amb capitell i cornisa motllurada. El campanar del s. XVIII i de planta quadrada assoleix els tres pisos d’alçada. Les quatre obertures del pis superior són fetes d’arc de mig punt adovellats. A l’exterior s’aprecia l’alt terrabastall de la nau amb obertures de dintell. Al costat de migdia hi ha les restes de l’obra romànica, possiblement part del transsepte: una filada d’opus spicatum i una porta tapiada amb arc de ferradura (s. IX-XI aproximadament). La capçalera pentagonal té sagristia annexa, amb finestra de llinda gravada (“1777”). A l’interior la nau és d’estil barroc amb parament policromat que imita filades de carreus. Les capelles laterals tenen arc de mig punt. Damunt les capelles hi ha una galeria amb obertures simètriques, també d’arc de mig punt. Cada capella és separada per una pilastra en relleu i coronada amb
motius florals daurats. La volta de llunetes arranca a partir d’una cornisa motllurada d’estuc, que imita el marbre. El cor elevat es troba damunt l’entrada.