Església de Sant Jaume de Puigpalter

Els primers documents que fan referència al nucli de Sant Jaume daten de l’any 957. El veïnat on es troba l’església, Puigpalter, poblat d’origen medieval, era anomenat al s. X com “Villare Pugio Poltarii”. L’any 1017 és esmentat “Villa safare et villare paterni”. L’any 1086, en motiu de la consagració de la nova església de Sant Esteve de Banyoles, Puigpalter és anomenat “Villare Puyo”. A partir d’aquest moment hi ha diversos documents on es cita l’església de Sant Jaume de Puigpalter. Malgrat que en èpoques determinades de la història l’església assoleix una relativa importància, no esdevindrà mai parròquia independent. Dependrà sempre del monestir de Sant Esteve de Banyoles.

Església de tipologia romànica de nau única, coberta amb volta de canó i absis semicircular. Les parets són de carreus escairats i pedres cantoneres. Fruit d’una ampliació en alçada, es va construir sobre la nau mig metre de paret de maçoneria. La façana principal, està formada per una porta rectangular amb llinda monolítica. A la llinda hi trobem inscrita la data 1740. Un petit ull de bou il·lumina l’interior. La façana queda coronada per un campanar de cadireta d’una sola obertura. A l’absis, de carreus treballats, es conserva una finestra de doble esqueixada i una cornisa amb una senzilla motllura que es repeteix a l’exterior de la nau. A la façana de migdia destaca una finestra de doble esqueixada. L’interior de l’església, amb les parets i la
volta arrebossats, presenta una coberta amb volta de canó reforçada amb tres arcs doblers. Una línia d’imposta separa el mur de la volta.