Església de Sant Esteve de Vilademí

El poble de Vilademí surt ja referenciat l’any 894 amb la grafia “Villa Amelii”. El primer document on apareix documentada l’església de Sant Esteve de Vilademí amb la grafia “Villa de Amelio” és en la butlla del papa Benet VIII el 1017 a favor del monestir de Banyoles. L’any 1226 els delmes del lloc els rebia el vescomte de Rocabertí i senyor de Vilademuls. El s. XIV surt referenciat als nomenclàtors gironins amb la grafia “Sancti Stephani de Villademilio”. A causa de les invasions de les tropes franceses dels s. XVII-XIX (1657,1694,1795 i 1809) l’església va quedar molt malmesa. A mitjan s. XVIII es comencen les obres per tornar a alçar l’església a partir de les poques restes de la primitiva església romànica. L’any 1936 van desaparèixer totes les imatges i objectes de culte.

Església de nau rectangular, amb dues capelles laterals, fruit de la reconstrucció del s. XVIII sobre l’antiga església romànica. La façana de l’església, d’estil barroc, està formada per una porta d’entrada quadrangular amb llinda de pedra calcària de tres peces (“1779”); sobre la llinda hi ha una fornícula de petxina amb la imatge de la Verge Maria. Damunt té un petit rosetó. Els brancals mostren motllures. La torre campanar està situada al costat esquerre de la façana. Mostra obertures de punt rodó, cornisa motllurada i coberta de cos piramidal. Al mur de tramuntana es conserven restes de l’antic paredat romànic. L’interior de l’església és d’una gran senzillesa; destaca la volta de llunetes i les decoracions de motllures de guix.