Església de Sant Esteve de Sords

El primer document que ens parla de Sant Esteve de Sords data de l’any 985 i és esmentat com “Sancto quod est in villa Surdis”. En el nomenclàtors d’esglésies del Bisbat de Girona realitzat el s. XIV s’inclou l’església de Sords com “Ecclesia Parrochialis Sancti Stephani de Surdis”. L’església actual és d’origen romànic, però d’aquesta època en resten pocs vestigis. Es data del s. XII l’absis amb la finestra de doble esqueixada, la volta de punt d’ametlla de la nau i la cornisa. El s. XVIII es fan una sèrie de reformes que configuren l’actual aspecte de l’església. S’amplia la nau, es construeixen les capelles laterals i la torre campanar. En aquest mateix moment també es reforma la façana. L’església de Sant Esteve ha estat sempre l’església parroquial de Sords.

Església de planta romànica amb nau central i dues de laterals, de dimensions més petites. Sobresurt del conjunt de l’església la gran torre campanar de planta quadrada, de gran alçada i posterior a la construcció de l’església. A la façana principal destaca una gran porta d’arc de mig punt amb dovelles. La porta s’hauria retallat posteriorment assolint l’aspecte rectangular actual. Sobre la porta es troba un ull de bou molt reformat i coronant la façana un frontó d’inscripció barroca. Adossat a la façana es troba el petit cementiri.