Església de Sant Cebrià de Pujarnol

El lloc de Pujarnol, el trobem citat per primera vegada l’any 1017 en la butlla del Papa Benet
VII. Aquest document ens informa sobre les possessions que tenia el monestir de Banyoles en l’indret anomenat “Podio Arnulphi” o “Puigarnolf” del comtat de Besalú. L’any 1248 el bisbe de Girona Berenguer de Castellbisbal consagra l’església dedicada a sant Cebrià. El 1426 l’església tenia dos altars, el major dedicat a sant Cebrià i un altre dedicat a Sant Pere. Sabem que el 1703 els delmes de Pujarnol es pagaven al senyor Millas de Madremanya i als Campolier de Miànigues.

Església d’origen romànic d’una sola nau de planta rectangular i absis semicircular al mur de llevant. Al mur de tramuntana hi ha adossat un cos dividit en tres àmbits, que corresponen a la sagristia, la capella lateral i l’accés a la torre campanar. El campanar en origen era d’espadanya, fou reformat, i ara és de planta quadrada. La façana principal, fruit d’una restauració, està formada per una porta d’arc de mig punt amb dovelles i un rosetó. Conserva de la porta original els elements de forja on destaca un cap de lleó. A l’exterior de l’absis i al mur de migdia hi ha una finestra de doble esqueixada. Els murs són de pedra sorrenca de carreus ben treballats i col·locats en filades regulars. Al mur de migdia hi ha una imposta en caveta que també s’observa a l’interior de l’absis. L’interior de la nau està cobert per una volta lleugerament apuntada. Les parets són arrebossades i només s’han deixat al descobert els carreus de l’absis.