Església de Sant Andreu del Terri

Els primers documents que fan referència a l’església de Sant Andreu del Terri daten de l’any 840. Informen de l’existència d’una primitiva església, de la qual no s’ha conservat cap resta, potser només alguns carreus aprofitats per a la construcció de l’actual església, aixecada pels monjos de Santa Maria d’Amer. L’església fou atorgada per Carles el Calb al monestir de Sant Mer els anys 840 i 860. En un primer moment l’església depenia de la parròquia veïna de Sant Cugat de Ravós. No serà fins a l’any 1372 quan esdevingui parròquia i seu de la Confraria de Sant Andreu. El 1407 es torna a consagrar el temple després de la construcció del nou campanar. En aquesta mateixa època es col·loquen a l’altar diverses relíquies. Actualment només se celebra missa el dia de Sant Andreu, patró de l’església, dia de la festa major de Sant Andreu del Terri.

L’església és de nau única amb absis semicircular i coberta amb volta apuntada. L’accés a l’església es troba al mur de migdia on hi ha la porta d’entrada, formada per dos arcs de mig punt en degradació. La porta ferrada està decorada amb elements de ferro forjat, d’època o d’estil romànic; el forrellat acaba decorat amb un cap de drac i la resta d’elements decoratius són de motius vegetals i geomètrics. En aquest mateix mur trobem una finestra de doble esqueixada. Al centre de la cornisa de l’absis, destaquen els relleus d’una “Maiestas Domini” i la d’un àngel. La maiestas sosté un llibre a la mà esquerra i la mà dreta fa el gest de beneir. L’àngel porta túnica; les ales són de dimensions considerables respecte al cos; a la mà esquerra porta un llibre o pergamí. Alguns historiadors han identificat la figura de la “maiestas” amb sant Andreu.