Església de Sant Andreu de Mata

La primera referència d’una parròquia a Mata data de l’any 1019, any en què el bisbe Roger de Girona i els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Ermessenda van donar l’església a la canònica de Girona. L’any 1379 el rei Pere el Cerimoniós va vendre la jurisdicció de la parròquia de Mata a Pere d´Usall, el seu cambrer. L’any 1579 l’església fou agregada a Sant Julià de Corts; l’any 1928 es va convertir en un annex de Corts. El 1965 es va independitzar i convertir en parròquia. L’església manté el seu aspecte original fins a l’any 1950, any en què va ser ampliada amb la destrucció de l’absis romànic i la construcció d’un de nou i un creuer.

Església romànica d’una sola nau acabada amb creuer i absis semicircular. Destaca el campanar d’espadanya amb teulat pronunciat a quatre vessants amb un entramat de fusta. Els murs són de carreus de travertí ben treballats; són allargats i col·locats en filades de manera regular. L’entrada a l’església és a la façana lateral de migdia. La portalada és amb arc de mig punt de dovelles. Tant a la façana principal com al mur de migdia hi ha dues finestres d’obra romànica. La primera té dintell en forma d’arc de punt rodó i la segona és adovellada. L’interior de la nau és cobert amb una volta de canó lleugerament apuntada que acaba damunt una imposta. L’absis i el creuer són de construcció més recent (s. XX). Les capelles són cobertes amb volta de creueria. S’accedeix al campanar a través del cor. Corona la coberta un llanternó.