Ermita de Sant Sebastià d’Ollers

L’ermita fou bastida l’any 1461, els documents fan referència a l’existència d’un ermità, Lluís Martí, i d’un retaule dedicat a Sant Sebastià. L’existència d’una ermita consagrada a Sant Sebastià cal relacionar-ho amb les epidèmies de pesta que va patir la comarca durant els s. XIV-XVII. Sant Sebastià, igual que Sant Roc, és un advocat contra la pesta, d’aquí el nombre d’ermites que es troben a la comarca d’aquesta mateixa tipologia. Durant l’estada de Mn. Baldiri Reixach el s. XVIII es fa una reforma de l’ermita, es realça la nau amb unes golfes i es construeix el porxo. L’ermita ha estat restaurada l’any 1999.

Ermita de petites dimensions, de planta rectangular amb absis pla al mur de llevant, darrere el qual se situa la sagristia. A la façana principal destaca un porxo amb un gran arc de mig punt amb dovelles i impostes. La porta d’entrada, situada a la façana de ponent, és formada per un arc de mig punt amb dovelles de pedra sorrenca. Descentrat respecte a l’eix d’entrada hi ha el campanar d’espadanya d’una sola obertura. L’interior de la nau està coberta per una volta apuntada de pedra. Al mur de migdia es troben les dues úniques obertures que il·luminen l’interior. Damunt la nau, en el terrabastall, es poden veure un seguit de finestres de llinda de pedra arrenglerades. Una d’elles mostra inscrita una creu i l’any “1777″. El ràfec de la teulada és format per teules pintades i decorades amb motius geomètrics triangulars.