Ermita de Sant Quirze i Santa Julita de Merlant

Diversos historiadors atorguen un origen visigot a l’ermita de Merlant, malgrat que les restes més antigues que s’han trobat pertanyen al romànic. Per altra banda els documents anomenen una església a Merlant des de l’any 979, quan fou donada pel comte Miró de Besalú al monestir de Sant Esteve de Banyoles. En aquest document surt referenciada com a “Meridante”. L’any 1097 surt referenciada com “Sancti Quirici et Sancti Iiuliani de Meritania”. Ja al s. XIV els documents fan esment de “ecclesia parchialis sancti Cirici de Merlanto”. Durant la Guerra Civil (1936-1939) l’església fou saquejada i entre altres béns desapareixen una majestat, una taula amb pintures romàniques i les campanes. L’any 1942 el propietari de Can Gallifa, el senyor Gallifa i Rifa, comença les obres per a la restauració de l’església.

Església d’una sola nau de planta rectangular amb absis semicircular. A la façana principal destaca la porta d’entrada d’arc de mig punt adovellada i un guardapols. Sobre la porta situada a l’eix de simetria hi ha una finestra de doble esqueixada amb arc de mig punt de dintell monolític. Aquesta mateixa tipologia de finestra es repeteix a l’eix de l’absis i al mur de migdia. El primitiu campanar de cadireta, format per dues obertures, es va transformar, en reformes posteriors, en un campanar quadrangular. Dos pilars sostenen un teulat d’un vessant unit amb el campanar de cadireta. Els paraments dels murs són de carreus molt ben escairats i formen unes filades molt regulars. L’interior de l’església ha estat molt restaurat; la nau està coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. Resta la seva línia d’imposta. L’absis és semicircular amb un arc de degradació amb la mateixa línia d’imposta de la nau. A l’absis i en els murs laterals trobem unes pintures murals de l’any 1942 de temàtica religiosa.