Ermita de Sant Pere de Juïgues

En el s. IX en el lloc de “Judaicas” hi havia establerta una comunitat de 25 famílies jueves. Es tracta del primer assentament hebreu documentat a la província de Girona. El 888 aquest alou fou adquirit pel comte Delà de Girona que va cedir-la a la seva filla Virgília. Els jueus es traslladaren aleshores a la ciutat de Girona. El 957 aquest alou va passar a mans del monestir de Ripoll. L’església de Sant Pere de Juigües de la qual es tenen poques notícies antigues, fou probablement fundada pels monjos de Ripoll. L’església romànica fou reformada vers el s.XVIII. Ha estat objecte de restauració i adequació els anys 1998-2002.

Ermita de dimensions reduïdes, d’una sola nau, coberta a dos vessants i capçalera rectangular. El campanar és d’espadanya i d’un sol ull. Té un arc fet de llosetes i totxos. La porta d’entrada és a ponent. Té arc de mig punt de dovelles curtes. Es conserva un aparell de bona carreuada a la totalitat de la capçalera. Els carreus rectangulars de pedra sorrenca i travertí són ben tallats i disposats en filades. La resta dels murs mostren un parament menys acurat. En la capçalera hi ha una petita obertura amb llinda. En el mur nord s’aprecien les restes de la cornisa amb motllura de pla i bossell que marcava l’arrencament de l’antiga volta de pedra d’època romànica. El ràfec de la coberta és format per teules pintades amb motius geomètrics de decoració popular, datables del s. XVII o XVIII, que són de color ocre-vermellós.