Ermita de Sant Maurici de Calç

L’ermita de Sant Maurici de Calç, d’estil romànic, surt documentada per primer cop l’any 1017. Anterior a aquest document trobem citat el lloc com a “Villa Calvos” l’any 958 en els testaments del comte Guifré de Besalú. L’any 1175 surt documentat com a “Sancti Mauritii de Calvis”. En un primer moment l’església va pertànyer a la parròquia de Santa Maria de Porqueres, segons l’acta de consagració d’aquesta, l’any 1182. Del 1407 al 1691 formava part de la parròquia de Miànigues. El topònim Calç prové del llatí Calvus, que significa “terreny pelat”. Al llarg de la història el topònim anirà evolucionant: “Descals” (1359), “Descalz” (1372), “Scalç” (1474), “Alcals” (1592) i “Dezcals” (1691).

Església d’una sola nau de planta rectangular capçada a llevant per un absis semicircular. La façana té una porta rectangular de llinda monolítica. Sobre la porta d’entrada hi ha una finestra allargada de punt rodó i un campanar d’espadanya de dues obertures. Al mur de migdia i a l’eix de l’absis hi ha dues obertures rectangulars allargades. A l’interior es percep les petites dimensions de la nau 7.50 x 4.10 m amb volta apuntada. Les parets interiors són emblanquinades. L’església no té cap tipus d’element decoratiu. Destaca, per la seva singularitat, la galeria de finestres situades al llarg del mur nord i sud i de l’absis. Adossada al mur de tramuntana hi ha una petita sagristia que uneix la torre i l’ermita. És una petita nau de forma rectangular coberta amb volta rebaixada a la qual s’accedeix per una porta situada a l’absis.