Creu de terme d’Ollers

Les creus eren posades com a fites en les entrades dels pobles, en les cruïlles de camins, a la porta de l’església, en carrers, places o castells. Sovint marcaven el límit territorial d’una església o d’un cenobi. Des de l’alta edat mitjana la marca de la creu delimitava el terme de la parròquia. Com a element visible, han sofert accidents i destruccions, i tot sovint han estat reconstruïdes al llarg de la història. Presidien el pas per les processons, les celebracions litúrgiques, les trobades i les festivitats, etc.

La creu de terme d’Ollers està composta per una base, un bust, un capitell i la creu pròpiament dita. El material de tots els elements és de pedra calcària. La base és quadrangular sobre la qual es col·loca el bust, també de secció quadrada amb els angles bisellats. El capitell està decorat amb petites motllures. La base de la creu és trapezoïdal; al costat de ponent es troba inscrita la data de construcció (“SEBASTIA M 1602”). La creu presenta un relleu a cada costat; a llevant, un crist crucificat, i a ponent, les restes del que hauria estat la Verge amb el Nen a coll.