Convent de Les Carmelites

El primer convent de les Carmelites va ser fundat a mitjan s. XIX per la monja sor Maria del Carme. Aquesta congregació va intentar diverses vegades establir-se a Olot i Tordera; finalment ho fa a Banyoles. Es va instal·lar el 1858 a l’Hospital Vell (Hospital de Sant Roc) a condició d’ocupar-se de les tasques pedagògiques. Després de moltes dificultats, a causa de la seva situació de pobresa, van instal·lar-se al carrer Dr. Hysern, on van passar a ser monges de clausura. El 16 de juliol de 1886 es va posar la primera pedra del convent i el 14 de maig de 1887 es va obrir l’església als feligresos, construïda pel mestre d’obres Gaudenci Barolés. El convent no es va començar a construir fins a l’any 1898. Durant la Guerra Civil les monges van marxar i l’edifici va ser utilitzat com a escola. Acabada la guerra van retornar-hi.

L’edifici conventual és de construcció senzilla i austera. L’edifici consta de planta baixa i dos pisos amb finestres arrenglerades en les plantes superiors. Les finestres són d’arc de mig punt amb gelosies i fetes de maó. L’edifici és rematat per una cornisa motllurada. La façana de l’església és l’element arquitectònic més destacat. Destaquen dues pilastres verticals molt simples, un rosetó central i un gran frontó triangular. La porta d’entrada és de llinda de pedra coronada per un frontó, aquest trencat, amb dues pilastres laterals de factura molt simple. A banda i banda de la façana hi ha dues finestres de mig punt. En la façana lateral encara es llegeix un cartell amb el nom de l’escola que hi va haver durant la Guerra Civil. La part del darrere de l’edifici dóna al carrer Àlvarez de Castro on hi ha el jardí i l’hort de les monges.