Comunidor de Sords

L’origen dels comunicadors o comunidors està relacionat amb les creus de terme i pedrons. En els pedrons es recitava les oracions per demanar a Déu les rogatives del poble. Aviat es comencen a construir els pedrons prop de les esglésies. Aquest es doten en un principi d’una simple coberta per protegir els oficiants. La creença que les campanes espantaven les tempestes va fer que es construís el comunidor prop del campanar, com passa a l’església de Sant Cebrià d’Esponellà. Actualment, el comunidor de Sords, com els de la resta de la comarca, han deixat d’utilitzar-se, però cal conservar aquest vestigi que ens parla d’una religiositat popular ja desapareguda. Fou construït al voltant del s. XVI o XVIII. El rector de la parròquia pujava al comunicador amb obertures als quatre vents per demanar a Déu que complís les rogatives del poble.

Torre de planta quadrada que precedeix l’ingrés de l’església de Sords. La porta de llinda i l’arcada de pedra a la part baixa permeten el pas al recinte eclesiàstic i al cementiri. El comunicador es troba a la primera planta de la torre, al qual s’accedeix per unes escales exteriors al mur de tramuntana. És una sala de planta quadrada amb dues finestres a ponent i una al costat de tramuntana i de llevant. El teulat és a quatre aigües amb una forma piramidal prominent.