Claustre del monestir

El primer claustre que es tenen notícies és de l’any 1086. Era un claustre d’estil romànic. Avui encara es conserven al Museu Arqueològic Comarcal un conjunt de capitells figurats. La documentació posterior fa referència a l’existència de dos claustres. El 1348 es cita un segon claustre, que el 1506 s’anomena “claustre de l’església”. També es cita un “claustre inferior”, cosa que fa creure que tenia dues plantes. No es coneix en quina mesura els terratrèmols del primer terç del s. XV van afectar l’estructura del claustre. L’any 1682 l’abat de St. Pere de Galligans a l’acta de visita diu “proximam imminet ruinam”. Es comencen a fer petites restauracions, però en calia una de general. El 18 d’abril de 1722 es demana ajuda a S. Sobrerroca i al mestre Agustí Soriano per arreglar el claustre. Agustí Soriano va refer parcialment part del claustre superior. El 1778 es decideix construir un nou claustre d’estil neoclàssic contractant el mestre d’obres Jaume Geli i el mestre fuster Agustí Cabot. Les obres es van donar per acabades el 1783. Dos anys després de la inauguració sorgeixen els defectes de construcció. Sembla ser que les obres no es feren ajustades als plànols. El 1833 es va reparar part del claustre. Durant la Guerra Civil s’utilitzà com a hospital militar.

El claustre d’estil neoclèssic del monestir és de planta quadrada irregular i té dues plantes. La planta baixa és un pati porticat de 26,5 x 26,5 m. El claustre té 48 arcades de mig punt recolzades sobre columnes amb basament. Cada costat del claustre consta de 12 arcades. Les columnes, estriades a la part superior, acaben amb capitells decorats amb fulles d’acant. A cada tres arcades hi ha un pilastre que reforça l’estructura del claustre. A la segona planta, entremig de cada pilastre, hi ha una finestra balconera. L’amplada de la galeria és de 3,80 m i està coberta per voltes d’aresta. El pati del claustre té un pou central, decorat amb forja i un
rec que segueix paral·lel a l’ala est. A les parets de la galeria hi ha algunes inscripcions i làpides sepulcrals que hi van ser col·locades per Fidel Fita (s. XIX). Les antigues dependències han donat pas a les noves, reformades i modernitzades. Al costat sud hi ha la l’antiga porta barroca de la plaça claustral. A l’ala de ponent hi ha la porta de la Sala Capitular i la porta de la sagristia de l’església.