Castell d’Espasens

Les restes que trobem al costat de l’església de Santa Caterina d’Espasens més que les d’un castell correspondrien a les d’una torre o casa forta. Dels senyors del castell, una família de cavallers, hi ha referències documentals des de l’any 1015. El 1119 hi ha un Bernardum d’Espasens que actuà com a marmessor de la comtessa Ermessenda. A partir de principis del segle XIII la senyoria d’Espasens pertany als Cartellà de Falgons. En un document de l’1 de març de 1212 Pere de Cartellà de Falgons enfeuda els delmes de la parròquia de Sant Feliu de Fontcoberta en tres parts iguals. Una de les parts fa referència a “Ramon d’Espasens, senyor del castell i terme d’Espasens”. Aquest mateix senyor d’Espasens va assistir a la batalla de les Navas de Tolosa. Ja al segle XV destaquen Berenguer d’Espasens, abat, i Francesca d’Espasens, abadessa de Santa Maria de Candis. El 1528 la propietat passa a mans de Miquel de Palol. S’acaba per tant, la nissaga dels Espasens. Les excavacions efectuades han datat l’abandó de l’edifici al
voltant del segle XV. Actualment, després de les excavacions, les ruïnes es troben consolidades.

Es tracta d’un tipus de casa forta dels segles XIV-XV, avui totalment enderrocat. El seu perímetre, de forma quadrangular, és d’uns 15 x 13 m. A llevant hi ha la restes d’una sala rectangular coberta en origen per dos arcs de mig punt de dovelles. Els arcs en l’actualitat han estat reconstruïts. En l’angle nord-oest destaca la torre de planta quadrada. A migdia s’ha documentat una estança i una escala d’accés a la planta superior. La tècnica constructiva dels murs és a base de pedres sorrenques i calcàries poc treballades unides per morter de calç. Els murs estructurals superen poc més d’un metre d’alçada aproximadament i tenen de metre a metre i mig de gruix.