Castell de Porqueres

El castell de Porqueres apareix referit en època alt medieval en el lloc de “Porcarias”, “Porcharias” (957) o bé “Porcariae” (906). Tenim constància que Hug, senyor del castell de Porqueres i de Santa Pau, va participar en la reconquesta de Barcelona al costat del comte de Besalú Oliba Cabreta. Ademar I de Porqueres el 1010 va formar part de l’expedició catalana a Còrdova. Aquest llinatge dels senyors de Porqueres es documenta al llarg dels s. XII i XIII. El 25 de novembre de 1250 fou venut el castell de Porqueres per Ramon Ademar a l’abat Guillem de Pau del monestir de Sant Esteve de Banyoles. En l’escriptura es fixa la quantitat a pagar de 50.000 sous i els límits jurisdiccionals del castell. El 1293 era batlle del castell un tal Barceló, que jurà fidelitat a l’abat del monestir de Banyoles. Durant la guerra Remença el comissari Mendoza va recuperar el castell de Porqueres i Castellfollit el 1485, els quals es trobaven en mans dels pagesos i els restituí al veguer de Besalú. A mitjan s. XVII el castell es trobava en mal estat. A partir de 1700 fou reconstituïda la fortalesa per l’abat de Banyoles Dimes Malla i Gualbes. El 1844 és desamortitzat el castell com a possessió del monestir benedictí de Sant Esteve de Banyoles. Fou rehabilitat l’any 1981.

Mas castell de planta rectangular, coberta a a dues vessants i de tres plantes rehabilitat com a habitatge els darrers anys. Les restes medievals de l’antic castell es concentren a la planta baixa. La seva estructura actual es correspon a la transformació el s. XVIII del castell en masia de tres cossos amb sala central. En el cos central hi ha l’entrada a través d’un gran porta forana adovellada. Damunt d’aquesta porta, en la façana sud, es conserva l’escut de l’abat Dimes Malla. Han perdurat algunes finestres de dintell originàries i un grup d’espitlleres de tir. En canvi, la resta d’obertures de llinda han estat fetes en data recent.