Castell de Falgons

Descripció

El castell va pertànyer a la família noble dels Cartellà documentada des del segle X. D’aquesta famíla es té constància de moltes dades històriques i d’episodis destacats. Per exemple, el senyor de Falgons Galcerán de Cartellà assisteix a les naves de Tolosa l’any 1212. Guilllem de Cartellà fou abat del monestir de Sant Esteve de Banyoles de 1226 a 1252. L’any 1474, després de la Guerra dels Remences, el castell passa a mans de Francesc de Verntallat un cop és nomenat, pel rei Joan II, vescomte d’Hostoles. Pocs anys més tard el castell retornarà a mans dels Cartellà. Ens ha arribat un inventari del castell de l’any 1523 el qual ens informa del nom de les torres: la del forn, la de l’esquella, que Constans la va identificar amb la torre de les Hores, la del rebost i la de la cambra petita de la sala. Al segle XVII els Cartellà fan una sèrie de reformes per donar-li un aire més senyorial. Segons Pla i Cargol a mitjan segle XVIII es destrueix la part superior de les torres. A partir del segle XVIII el castell va passar a tenir funcions agrícoles.

Castell de planta quadrangular amb quatre torres angulars de cos rectangular i un pati interior que fa de distribuïdor. A la façana principal destaca la porta d’entrada d’arc de mig punt amb dovelles, sobre la qual hi ha l’escut nobiliari dels Cartellà. L’escut té els característics tres carteles amb inscripció del llinatge Cartellà “Ave Maria, Gratia Plena, Dominus Tecum”. La resta d’obertures exteriors són quadrangulars amb llinda monolítica, pedres de descàrrega i ampit. Es conserven di-verses espitlleres situades a la planta baixa al llarg de tot el perímetre de muralla del castell. La torre de l’angle sud-oest està parcialment derruïda; només es conserva part del parament. Les torres de l’angle sud-est i nord-oest es conserven en bon estat de conservació malgrat que no amb la totalitat de la seva alçada original. A l’interior destaquen les sales nobles del castell.