Casa dels enginyers

L’edifici va ser cret per la residència dels enginyers que havien de construir el pantà de Crespià –que mai es va arribar a fer– i, posteriorment, per als que van treballar en el de Boadella.

L’edifici es va obrir el 1945, tot i que s’havia començat a projectar el 1932, amb un pressupost inicial de 129.000 pessetes. Situat a tocar d’un cingle sobre el Fluvià, té forma d’ela, amb una torre en la intersecció dels dos cossos, al capdamunt de la qual hi havia el dipòsit de l’aigua. Disposa de tres nivells: un soterrani, la planta baixa i un primer pis, a més d’una terrassa. En total té uns 800 metres quadrats de superfície.
A dalt hi havia les habitacions, així com un espai propi per a la família del director tècnic.

El guarda i la seva família vivien a la planta baixa, on també hi havia les oficines, la cuina i el menjador, entre altres dependències. En la dècada del 1970 va deixar de ser el quarter general dels enginyers, però la Confederació Hidrogràfica dels Pirineus Orientals, que aleshores n’era la propietària, la va aprofitar com a lloc de vacances dels empleats. A principis dels vuitanta l’immoble va passar a mans de la Generalitat, que el 1996 la va traspassar al Consell Comarcal. Actualment és propietat de l’ACA. Està en desús.