Carrer Nou

El carrer Nou ja el trobem documentat l’any 1279. El nom de carrer Nou hauria estat donat per contraposició al carrer Antic, actual carrer de l’Església. Al s. XIV s’anomenava carrer Nou Davall, el 1581 surt referenciat com a Nou Inferior. El 1675, i ja definitivament, pren el nom de carrer Nou. Els edificis més antics daten dels s. XIII-XVI. Algunes de les famílies més importants de Banyoles s’hi instal·laren. Hi ha documentació on consta que al s. XIV hi vivien Nicolau Savall, Joan Llapart, Guillem Ça Torra i Bernat Samasó, cavaller. L’any 1825 hi residien les següents famílies d’industrials: els Brugada, Angelats, Cordomí, Lluch, Puig i Geli. L’any 1875 es construeix l’església del Sagrat Cor, enderrocant un grup de cases medievals.

Carrer amb un destacat valor arquitectònic de conjunt, el qual conserva part de la fesomia medieval. Algunes de les cases s’han restaurat. En el carrer hi ha dos tipus de construccions: les que responen a la tipologia tradicional de les cases del nucli de la Vila Vella i les més ennoblides, pertanyents a les famílies de prohoms banyolins. Dins el primer grup, amb planta baixa, primer pis i golfes, es troben obertures diverses: portes d’entrada d’arc de mig punt adovellades, portes amb llinda, portals forans d’arc rebaixat, etc. Les obertures del primer pis són de tipologia diversa: quadrangulars amb llinda monolítica, finestres geminades i balcons fruit de reformes posteriors. Dins la segona tipologia, les cases són de dimensions més grans, amb obertures més ennoblides i parament de carreus ben treballat. Cal destacar la casa núm. 32, anomenada casa Coll, i la casa núm. 8-10. Al capdamunt del carrer hi trobem l’església del Sagrat Cor, d’estil neoclàssic.