A la part superior del poble, sobre un turonet, s’aixeca una ermita dedicada a sant Roc amb la casa de l’ermità. Com les altres ermites d’aquests entorns dedicades a sant Roc i a sant Sebastià, fou erigida amb motiu de la terrible pesta que el segle XVII assotà especialment aquests indrets. També fou aquella pesta que motivà l’històric vot de la Baronia al santuari de la Mare de Déu del Collell. L’acció del temps i dels llamps l’ha reduïda a un estat ruïnós. S’aguanten les parets i els arcs de la volta. A la llinda de la portada hi ha la data “1701,” i la de “1786.” en una pedra del brancal dret. Tot fa pensar que és dels segles XVII-XVIII. La casa de l’ermità pràcticament és un munt de ruïnes. Antigament el dia del Sant, el 16 d’agost, es celebrava la festa a l’església parroquial. Un detall característic era que, després de la Missa, es donava un panet a tots els assistents. Més tard es va abandonar aquesta tradició. Actualment es parla de restablir-la i també de restaurar l’ermita.
