Can Puig de la Bellacasa

El cognom Puig de la Bellacasa apareix citat vers l’any 1300 a la vila de Banyoles. Tot i això, la documentació més abundosa sobre la família es concentra als s. XVII i XVIII. Durant la Guerra Gran (1793-1795) els germans Benet, Josep i Narcís Puig de la Bellacasa foren aferrissats defensors de la lluita contra els francesos. S’ha de tenir en compte que en aquest moment els Puig de la Bellacasa eren grans terratinents de Banyoles, conjuntament amb famílies com els Coromina o d’Ameller. Després de la destrucció del fort de Sant Martirià l’estiu de 1811, el 21 de febrer del 1812 el general baró de Beurchmans decidí fortificar Can Puig de la Bellacasa. Els vilatans foren qui aixecaren el “Fort Beurchmans”, sovint mal pagats i maltractats pel fort caràcter del general. Pocs anys després, el 10 de març de 1814, les tropes franceses deixaven la vila de Banyoles.

Masia de planta trapezoïdal, coberta a quatre vessants i cos adossat a ponent amb galeria porticada. Consta de tres plantes. La façana principal conserva elements decoratius originaris: la porta d’arc de mig punt de dovelles de travertí i tres finestres geminades d’estil gòtic d’arquets trilobulats i impostes decorades amb roselles. A la façana a més hi ha altres obertures: la porta de llinda monolítica de pedra, lleugerament arquejada, molt similar a les de les masoveries, i les espitlleres de la segona planta. La façana de llevant té diverses finestres de llinda i hi destaquen els seus contraforts. La façana nord evidencia un gran nombre d’espitlleres alineades. La façana de ponent és un cos afegit format per una doble galeria. Les masoveries es troben distribuïdes en dues ales davant l’era i formen un conjunt molt homogeni. Són totes elles cases en filera a dos vessants. Les façanes tenen finestres rectangulars i portes de llinda monolítica arquejada amb arc de descàrrega d’obra. En la façana posterior hi ha diverses espitlleres i diversos contraforts de reforç.