Descripció:
Ruta molt fàcil de passeig per l’estany de Banyoles. Gran part del circuit passa pel carril bici que voreja l’Estany.
Zona de pícnic de la Draga
Ruta ideal per a famílies
Punts d’interès
Un recorregut pels paratges més emblemàtics de Banyoles i Porqueres
ELS DESMAIS: els arbres d’aquest paratge no són autòctons, però el paratge s’ha convertit en un lloc emblemàtic de l’estany. A la zona hi ha dues fonts: la Font de la Filosa, en honor a les Goges de les Estunes, i la Font del Ferro.
ESTANY DE BANYOLES: és l’origen i el principal signe d’identitat de la ciutat de Banyoles. Juntament amb la seva conca lacustre és considerat el conjunt càrstic més extens de la península Ibèrica i un espai únic d’un gran valor geològic, ecològic, paisatgístic i cultural.
LA DRAGA: gran parc al costat de l’estany inaugurat amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona del 92. Al costat de l’aparcament, hi ha unes taules d’obra i una font per poder fer pícnic. El parc alberga el pavelló municipal d’esports i el poblat neolític de la Draga.
CASETA DE FUSTA: zona de bany situada a la vora de l’estany a la que només s’hi pot accedir en bicicleta o a peu. És un dels tres llocs que està habilitat per al bany i l’únic que és gratuït.
CAN MORGAT: el mas enfilat al turó ens recorda la llegenda que dona una explicació tradicional de l’origen de l’estany (Morgat! Morgat! Ves-te’n a casa o seràs negat!). A la riera del mateix nom, que porta aigua tot l’any gràcies a unes surgències subterrànies, s’hi han refugiat els últims peixos autòctons de la zona lacustre: el barb de muntanya i la bagra.
ESTANYOL NOU I ESTANYOL DE CAN SISÓ: l’estanyol Nou és l’últim gran estanyol que s’ha format a la zona lacustre. La seva coloració és verdosa i és lleugerament eutròfic. L’estanyol de Can Sisó és conegut també com l’estanyol Vermell per les variacions estacionals del color de les seves aigües que s’associen a l’alternança de comunitats bacterianes en superfície.
ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE PORQUERES: és un edifici romànic situat al municipi de Porqueres. Va ser reconstruïda cap a final del segle XII i consagrada el dia 5 d’abril de l’any 1182 pel bisbe de Girona Ramon Guissall.
