Balneari de la Puda

L’any 1419 l’indret ja és conegut com a Font Pudosa, el 1604 surt de nou com a “Fontpudosa”. Es comencen a conèixer les propietats curatives de l’aigua sulfurocarbonatada i el s. XVIII ja trobem documents on es parla de forasters que vénen expressament a Banyoles a buscar-ne els seus poders curatius. L’any 1829 es construeix una font artificial. A mitjan s. XIX el marquès de Duero fa construir una petita caseta amb dues banyeres on arriba l’aigua manualment amb galledes. Aquesta caseta s’anirà ampliant fins a tenir 10 banyeres. El 1852 l’ajuntament urbanitza la plaça amb bancs i arbres tot voltant. L’any 1862 Llorenç Figueres va edificar el balneari, amb 22 sales de bany, sales de polvorització, sala d’estar i despatx del metge director. L’aspecte actual es deu a una reforma de l’any 1921 segons un projecte de l’arquitecte Isidre Bosch. El mateix any la societat Canals, Encesa i Pagons compra l’establiment, i n’és el gerent el notari gironí Emili Saguer. L’any 1960 el balneari de la Puda tanca definitivament les portes.

Actualment el balneari es troba en estat ruïnós. L’immoble està compost per dos cossos totalment diferenciats. L’edifici principal, orientat a migdia, està format per planta baixa i pis. Dins un acurat eix de simetria trobem les obertures quadrangulars emmarcades per senzilles motllures. Un frontó ondulat i dues pilastres estriades vertebren la façana. El cos on antigament hi havia les sales de banys és de forma rectangular i de planta baixa sense obertures. Es troba adossat a la part posterior de l’edifici principal. La il·luminació procedia del centre del passadís, sobrealçat amb finestres. El conjunt de l’edifici està coronat per una balustrada cega.